Va de mestres

“QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER” 

En tots aquests anys que porto sent estudiant, he conegut molts tipus de professors, i, encara que no puc saber amb exactitud quin tipus de professora vull ser d'aquí a uns anys, tinc més o menys clar quin tipus de professora no vull ser.

Potser el meu interès sobre la carrera d'educació no ve des de petita. A diferència de la majoria dels meus companys, ha estat més aviat arran de cuidar dos estius consecutius de dos nens, que m'ha cridat l'atenció aquesta carrera. Realment, estar amb nens sempre ens porta a la memòria records sobre la nostra infància, quan érem nosaltres els que ens interessavem pel perquè de tot el que ens envoltava. Per a mi, poques coses hi ha més gratificants, que que un nen et miri i t'escolti amb atenció quan dónes resposta a algun dels seus dubtes, i és increïble veure que, encara que siguin tan joves, poden fins i tot donar la seva pròpia opinió sobre el tema.

Fa un temps vaig saber que en el que havia estat el meu col · legi, la major part de professors pateixen o han patit depressió, però al meu entendre això no és degut a que els professors no facin bé la seva feina, sinó que les famílies dels nens no han sabut inculcar aquests valors mínims, i sense ells, és difícil que els esforços del mestre serveixin per a molt. És per això que en el meu treball de mestra, a part de treballar amb els nens, m'agradaria aconseguir que els pares també s'involucressin en aquest procés tan important d'ensenyament. M'agradaria ensenyar als nens que, com bé exposa el llibre Va de mestres, no importa la seva raça, el seu sexe, ni tampoc la seva condició social, des del principi fins al final del camí tots tindrien, per a mi, la mateixa importància, els ensenyaria a valorar-se entre ells, i sobretot a si mateixos, perquè entenguessin que tots tenen alguna cosa que aportar a la societat, ja que com diu una frase; "Ningú és tan pobre que no tingui res per donar, ni ningú tan ric que no tingui res per rebre". M'agradaria poder ensenyar als meus alumnes a treballar per ells mateixos, però també a treballar en equip, i que en realitzar alguna activitat, s'animessin a compartir-la amb els altres, ja que en el meu cas, poques van ser les vegades que un professor ens va fer exposar alguna cosa davant dels companys, i, realment, aquesta és la millor forma d'acostumar-se a parlar davant de molta gent, la qual cosa és una cosa molt positiva per al futur, sense importar la carrera que elegim. 

Pel que fa als reptes que em plantejo dels que l'educació del segle XXI ha d'aconseguir, sens dubte introduiria l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, ja que és una cosa que amb el pas del temps va evolucionant, i cal familiaritzar els nens amb aquestes tecnologies, i ensenyar tots els beneficis que aquestes els poden aportar a l'hora de buscar informació o fer servir diferents programes.

Per acabar, crec que la finalitat d'ensenyar al nen no ha de ser només que estigui capacitat per a treballar, sinò que s'ha de ensenyar al nen a experimentar, a trobar en el propi ensenyament, una raò per millorar cada dia com a persona, tal com es diu a Va de mestres; “El sistema educatiu s'ha de relacionar amb el sistema productiu, però sense oblidar que no som en aquest món per guanyar-nos la vida, sinò per guanyar la vida”